El vapor "María"

Diari de Tarragona. 06/04/1911 

El vapor referit en el texte, es el vapor María. 

El vapor María, era propietat de la família Miró de Tortosa. Sembla que es va construir a les drassanes de Tortosa, probablement als tallers de Joaquim Sales (1).

Les primeres noticies d’aquest vapor apareixen al 1911 i restà solcant les aigües de l’Ebre fins l’any 1917. Durant algun temps, apareix com a propietat de Benet i Rollán (2) i finalment fou adquirit, segons el Diario de Tortosa (19/11/1917) “por una entidad naviera de Barcelona para dedicarlos al tráfico del puerto de aquella capital”.

Cal dir, que la família Miró durant un temps també fou propietària de tres vaixells de vapor mes: el “Ciutat de Tortosa”, el “Lijero” i el “Rápido”.

Encara que inicialment fou destinat al transport de mercaderies (fruita, arròs...), finalment també es va utilitzar, de forma polivalent, per a transportar passatgers.

S’han documentat rutes des de Tortosa fins al delta (Jesús i Maria i la Cava), des de Tortosa fins Xerta, viatges dominicals des de Tortosa fins al far de Buda, etc.

Fins i tot, durant l’any 1912 realitzava viatges entre l’Ametlla de Mar i Barcelona, transportant peix.

L'assaig de navegabilitat esmentat en el retall de premsa que aquí aportem, sembla que va concloure la possibilitat de navegació regular fins a Mora, però no fins a Flix. De fet, el vapor “Lijero” sembla que estava ideat per establir una ruta regular des de Tortosa fins Mora d’Ebre.

  

(1) MC Queralt Tomàs i M Subirats Argento. “La navegació per l’Ebre. Els vaixells de vapor (1856 – 1929)”.

(2) M. Boquera Margalef. “Lo riu és vida: percepcions antropològiques de l’Ebre català”

...per los indrets del Ebre.

Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica-Barcelonesa Volumen 2º Año IV Número 19 - 1900 mayo 1

Així comença Joaquim de Gispert i de Ferrater un article publicat a la “Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica-Barcelonesa” al maig del 1900.

Transcriurem aquí l’apartat dedicat a la feina dels llauters i de la seva extremada duresa, de la que l’autor queda impressionat. En aquest cas, la travessia pel riu anà des de Mora fins a Flix.

Dos notes: la primera, quan parla de “la línea dels Directes”, es refereix a la línea del ferrocarril recentment inaugurada (1892).

Per altra banda, apreciarà el lector que en cap moment es refereix a l’embarcació com a llaüt sinó com a “barca”. Ni tan sols el nombre de tripulants (el patró mes tres “jovenets”) ni la tipologia de l’aparell (“blanquinos treangul de llurs velas”) ens permeten assegurar que la travessia es va fer en llaüt.