EL VAPOR GÀLLEGO: UN VIATGE PER L’EBRE AL 1868. (segona part)

D’aquesta part del text vull destacar:

1. De les rescloses anomenades a l’article, les de Baños, Chiprana, la Magdalena i Mequinensa, quedaren al fons del pantà de Mequinensa.
2. Sobta la referència que es fa al “...carbón espanyol prodcedente de las minas de Herbes (Maestrazgo), de excelente calidad, que consumimos durante todo el viaje con buen éxito” Sobta, ja que estem a una conca minera, la de Mequinensa –Seròs que serà d’enorme importància en temps propers. Així la “Carbonífera de Seròs” es fundava al 1862 i les primeres concessions mineres importants son dels primers anys dels seixanta.
3. La referencia que es fa al “Caserio de Arcos”: “...depósito y embarcaderos de los abundantísimos granos de los Monegros (provincia de Zaragoza), de suerte, que a veces se reunen en dicho punto más de doscientos carros”
4. El viatge de pujada des de Tortosa a Escatrón, dura dos dies: el 19 i 20 de maig de 1968 (de les 8:00 h del 19 a ven entrada la tarda del 20). Es va fer escala i pernoctació a Flix.

EL VAPOR GÀLLEGO: UN VIATGE PER L’EBRE AL 1868. (primera part)

Al març de 1858, la “Real Compañía de Canalización del Ebro” aconseguiria deixar obert i navegable el tram de l’Ebre que va des de Sant Carles de la Ràpita fins Escatrón. En total, uns 257 km.

Aquesta fita coincidí amb una greu crisi financera de la “Compañia” que l’impedí realitzar les tècnicament complicades i costoses obres per unir Escatrón amb Zaragoza.

La “Companyia”, comença a les hores, a intentar per una banda desfer-se de l’obligació de canalitzar el tram Escatrón –Zaragoza i per altra renegociar amb el Govern de torn, el sistema de pagament de les subvencions que tenia que rebre. Tot plegat, el que es pretenia era canviar la Llei de concessió.

No serà fins el 5 de juliol de 1867, quan una nova Llei, eximirà a la “Compañia” de canalitzar el tram superior i modificarà el pagament de la subvenció, fixant en 5’4 milions de pessetes la quantitat a rebre per la societat, dels 2 milions els rebria en el moment que el tram inferior (Escatrón –Alfacs) estigues en  condicions de navegabilitat i us. La resta de la quantitat quedava lligada a l’activitat del regadiu.

Al 1869, l’empresa cobrava de l’Estat 2 milions de pessetes com a subvenció per les obres de la navegació. Abans, però, la “Companyia” va tenir que efectuar importants obres de manteniment i reparació, provocats per l’abandonament del manteniment en anys anteriors i per els estralls causats per les riuades, la mes important la d’octubre de 1867.

El text que us presento, cal emmarcar-lo en aquest context.

Es tracta d’un text publicat al diari: “La Nueva Iberia” el 29 de maig de 1868. Text segons es diu publicat anteriorment al Diario de Barcelona. El mateix tex fou també publicat en el diari “La Espanya” el mateix 29 de maig de 1868 (el copia i pega, no es una exclusivitat de l’era digital...).

En aquesta entrada (que serà la primera part del text esmentat) es descriu el viatge amb el vapor “Gàllego” des de Tortosa fins Flix. En posteriors entrades parlarem del viatge de Flix a Escatron i del viatge de tornada. Objecte d’aquest viatge era testimonial. Es a dir, entès en el sentit de donar testimoni de la reobertura de la navegació del mar fins Escatrón. En aquest poble havien de recollir una “comisión que habia llegado de Madrid a Zaragoza que debe regresar con nosotros a San Carlos de la Ràpita”.

El Gàllego, formava part de la flota dels cinc vaixells de vapor de la “Companyia”. Va arribar a l’Ebre juntament amb els vapors Segre i Zaragoza, l’any 1858. Abans l’empresa havia adquirit l’Ebro i el Cinca al 1856 i 1857 respectivament.

Del text vull destacar:

1. La pesquera de Xerta (o mes ven dit de l’Assut de Xerta): on es descriu el “...gran número de barcos pescadores que disputaban a la corriente los peces que arrastra.”
2. La referència als “molins de barques” que indica la seva importancia, també en aquella època: “en el rio encontramos muchos molinos flotantes, movidos por una rueda hidràulica vertical a la cual comunica la fuerza la misma corriente del rio”
3. La referència al poble de Garcia, com a port de sortida dels vins del Priorat: “García es otra población ribereña que dista 5 kilómetros de Mora, y en ella se embarcan gran número de pipas de escelente vino del Priorato...”
4. La Sínia de Flix: “...una antigua noria árabe, cuya rueda, de colosal diametro, recibe el movimiento por la parte interior, y por medio de cajones vierte el agua en un conducto de una elevación igual al diámetro de dicha rueda.” Pel que sembla la “Compañia” també es va ocupar d’arranjar la Sínia (o noria), la qual cosa no s’allunyava de les exigències de la nova Llei de concessió del 1867, que com ja hem di,t no solament potenciava la navegació sinó també les obres per a regadius.

 

"Anita", "lo vaporet"

El dimecres 30/11/2005, es va emetre per TV3, al programa Thalassa, un reportatge titulat: "Anita", "lo vaporet", la presentació del programa deia Així:

”Fa noranta anys, un vapor de pales iniciava a Tortosa el primer viatge regular. Es deia "Anita", en honor a la dona de l'armador, i feia el servei regular de passatgers i mercaderies entre Tortosa i la desembocadura de l'Ebre. Va ser el primer vaixell amb buc metàl·lic construït en una drassana tortosina, i el darrer vapor que va navegar pel riu.

Per les seves reduïdes dimensions, 32 metres d'eslora, seria conegut popularment amb el nom de "lo vaporet".

Una inundació es va endur al fons del riu l'"Anita" el mes d'octubre del 1937. Però el seu esperit no ha mort. A les ribes del riu i en la memòria de la gent de l'Ebre queda el seu record.”

...i aquest es el reportatge:

El vapor "María"

Diari de Tarragona. 06/04/1911 

El vapor referit en el texte, es el vapor María. 

El vapor María, era propietat de la família Miró de Tortosa. Sembla que es va construir a les drassanes de Tortosa, probablement als tallers de Joaquim Sales (1).

Les primeres noticies d’aquest vapor apareixen al 1911 i restà solcant les aigües de l’Ebre fins l’any 1917. Durant algun temps, apareix com a propietat de Benet i Rollán (2) i finalment fou adquirit, segons el Diario de Tortosa (19/11/1917) “por una entidad naviera de Barcelona para dedicarlos al tráfico del puerto de aquella capital”.

Cal dir, que la família Miró durant un temps també fou propietària de tres vaixells de vapor mes: el “Ciutat de Tortosa”, el “Lijero” i el “Rápido”.

Encara que inicialment fou destinat al transport de mercaderies (fruita, arròs...), finalment també es va utilitzar, de forma polivalent, per a transportar passatgers.

S’han documentat rutes des de Tortosa fins al delta (Jesús i Maria i la Cava), des de Tortosa fins Xerta, viatges dominicals des de Tortosa fins al far de Buda, etc.

Fins i tot, durant l’any 1912 realitzava viatges entre l’Ametlla de Mar i Barcelona, transportant peix.

L'assaig de navegabilitat esmentat en el retall de premsa que aquí aportem, sembla que va concloure la possibilitat de navegació regular fins a Mora, però no fins a Flix. De fet, el vapor “Lijero” sembla que estava ideat per establir una ruta regular des de Tortosa fins Mora d’Ebre.

  

(1) MC Queralt Tomàs i M Subirats Argento. “La navegació per l’Ebre. Els vaixells de vapor (1856 – 1929)”.

(2) M. Boquera Margalef. “Lo riu és vida: percepcions antropològiques de l’Ebre català”

"Vapor EBRO. Viages en un día"

.

Parlàvem en un anterior post de la flota de vapors de la “Real Compañía de Canalizaciones del Ebro”. Al febrer de l’any 1862 el diari “El Lloyd Espanyol. Diario marítimo y de intereses mercantiles” publicaba el següent anunci:

També a la premsa espanyola trobem l’anunci. En aquest cas es el diari: La Correspondencia de España. Diario universal de noticias. 19/12/1862

  
Finalment podeu veure aquest anunci publicat al Diari de Tarragona el 05/02/1863:

Aquest era el vaixell en qüestió: l’Ebro

Darrer paràgraf extret de:  

La navegació per l’Ebre. Els vaixells de vapor (1856 – 1929).

M.Carme Querol i Maite Subirats. Museu del Montsià.