He llegit a la pagina WEB de l’Ajuntament de Flix l’Ordre del dia del ple del 29 de novembre de 2011 , on apareix com a punt a tractar: “Aprovació de la sol·licitud de subvenció del programa Leader 2007-2013 per al finançament de la rehabilitació de la barca del Pas de la Barca de Flix”.
D’entrada em fixo en la paraula emprada: “rehabilitació” i alhora recordo els darrers treballs de “restauració” en deien a les hores, fets l’any 2005.
La premsa digital de Vinaròs (lloc on radicava el taller on van portar els llaüts de la Barca de Flix) se’n feia reso: “Els llaguts Democràcia i Nostra Senyora de l'Assumpció van arribar a Vinaròs el dia 15 de setembre. Cada llagut pesa entre 8.000 i 9.000 quilograms. El ritme de treball és intens amb jornades d’onze hores, inclosos dissabtes al matí. A l' interior s’han reforçat les quadernes (costelles) que constitueixen, per dir-ho d’una manera planera, l’esquelet o la columna vertebral de l’embarcació. Per fora, s’ha calafatejat, substituint les fustes més deteriorades i alineant-les. També es posa estopa, un material que s’obté de les plantes (semblant a l’espart) i que actua com una cola evitant vies d’aigua i unint les fustes que formen el llagut. L’exterior es pinta amb mini i es fa un tractament diferent a la part que va fora de l’aigua de la que va submergida: a la part superior se li posa silicona i a la inferior una massilla italiana especial, a més d’un producte per impermeabilitzar-la.”
A la comarca de la Ribera d’Ebre, avui queden tan sols 5 llaüts: el "Mar y Juana" a Riba-roja (en un estat deplorable), el Democràcia, el Nostra Senyora de l'Assumpció a Flix (formant parella a la Barca) i l' Isaac Peral i el Monturiol (a la barca de Miravet).Tots cinc, són la meitat del total d’aquests tipus d’embarcació que encara podem veure i tocar, però cal pensar, si no anem en compte, que en poc temps aquesta realitat formi part del passat.
Caldria tractar aquestes embarcacions com el que són, béns patrimonials d' interès cultural. Béns que cal protegir i preservar.
Aquesta preservació no significa tan sols fer tot el possible per mantenir surant a l’aigua els llaüts, cal també tenir cura amb les intervencions que es fan sobre ells.
Com es pot veure del relat de la reparació dels llaüts de Flix, es dedueix que la intervenció poc va respectar les tècniques constructives tradicionals. Podem discutir la intervenció en el folre (excusant-nos que no són peces de museu i amb el servei diari que aquests llaüts han de prestar i amb les exigències que aquest us provoca he d’utilitzar per al seu manteniment solucions modernes...), però res justifica la intervenció feta a l' esquelet de la nau, fonamentalment al costellam.
Llaüt de la Barca de Flix a la drassana de Juan Bautista Panis Calafate. Vinaròs
La tradició constructiva naval mediterrània, de la qual el llaüt n’és un exemple, es caracteritza pel sistema constructiu d’esquelet. Aquest sistema es basa en la construcció d’una embarcació començant per la construcció del esquelet de la nau: l’estructura longitudinal axial (rodes i quilla) i a continuació el costellam, per acabar amb la col·locació de les taules del folre juxtaposades.
Els mestres d’aixa, a partir d’una dimensió -gairebé sempre l’oberta mestra o mànega- establien la resta de les dimensions principals del vaixell: la llargada de la quilla i la llargada total, per continuar amb la quaderna o costella mestra i a partir d’aquesta la resta de les quadernes, tant cap a proa com cap a popa, definint així, la forma del vaixell. Per determinar la forma de les quadernes s’usaven gàlibs (“plantilla”) de fusta molt prima a escala 1:1. Aquestes regles i el saber fer de cada mestre d’aixa era guardat com un secret i era transmès de generació en generació principalment de forma oral.
Així a l’esquelet de la nau i en aquest cas del llaüt, hi trobem l’ADN de tota l’embarcació... fins i tot de les formes de les costelles (del gàlib) podem arribar a determinar on es va construir i qui va ser el seu constructor.
Per això cal tenir cura de les intervencions que es fan sobre els llaüts, cal respectar l’estructura, el folrat i les tècniques constructives tradicionals. Solament així podem preservar aquest tresor per a les generacions venidores.
En aquesta fotografia, que pertany al "Mar y Juana" (a mes del seu penós estat) es pot apreciar encara, la forma i tipologia del costellam, la clara diferenciació entre els medissos i les estameneres, de la disposició d’aquestes tenint en compte si anem cap a proa o cap a popa, la doble estamenera en les costelles centrals i sobretot la costella mestra. Tota aquesta informació, malauradament ha desaparegut en els llaüts de Flix.
Llaüt Sant Francisco. Deltebre. Amb alguna que altra intervenció poc afortunada, com la duplicació de medissos...
