EL VAPOR "MARIA"

Diari de Tarragona. 06/04/1911 

El vapor referit en el text, és el vapor María. 

El vapor María, era propietat de la família Miró de Tortosa. Sembla que es va construir a les drassanes de Tortosa, probablement als tallers de Joaquim Sales (1).

Les primeres notícies d’aquest vapor apareixen el 1911 i restà solcant les aigües de l’Ebre fins a l’any 1917. Durant algun temps, apareix com a propietat de Benet i Rollán (2) i finalment fou adquirit, segons el Diario de Tortosa (19/11/1917) “por una entidad naviera de Barcelona para dedicarlos al tráfico del puerto de aquella capital”.

Cal dir, que la família Miró durant un temps també fou propietària de tres vaixells de vapor més: el “Ciutat de Tortosa”, el “Lijero” i el “Rápido”.

Encara que inicialment fou destinat al transport de mercaderies (fruita, arròs...), finalment també es va utilitzar, de forma polivalent, per a transportar passatgers.

S’han documentat rutes des de Tortosa fins al delta (Jesús i Maria i la Cava), des de Tortosa fins a Xerta, viatges dominicals des de Tortosa fins al far de Buda, etc.

Fins i tot, durant l’any 1912 feia viatges entre l’Ametlla de Mar i Barcelona, transportant peix.

L'assaig de navegabilitat esmentat en el retall de premsa que aquí aportem, sembla que va concloure la possibilitat de navegació regular fins a Mora, però no fins a Flix. De fet, el vapor “Lijero” sembla que estava ideat per establir una ruta regular des de Tortosa fins a Móra d'Ebre.

  

(1) MC Queralt Tomàs i M Subirats Argento. “La navegació per l’Ebre. Els vaixells de vapor (1856 – 1929)”.

(2) M. Boquera Margalef. “Lo riu és vida: percepcions antropològiques de l’Ebre català”

...per los indrets del Ebre.

Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica-Barcelonesa Volumen 2º Año IV Número 19 - 1900 mayo 1

Així comença Joaquim de Gispert i de Ferrater un article publicat a la “Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica-Barcelonesa” al maig del 1900.

Transcriurem aquí l’apartat dedicat a la feina dels llauters i de la seva extremada duresa, de la que l’autor queda impressionat. En aquest cas, la travessia pel riu anà des de Mora fins a Flix.

Dos notes: la primera, quan parla de “la línea dels Directes”, es refereix a la línea del ferrocarril recentment inaugurada (1892).

Per altra banda, apreciarà el lector que en cap moment es refereix a l’embarcació com a llaüt sinó com a “barca”. Ni tan sols el nombre de tripulants (el patró mes tres “jovenets”) ni la tipologia de l’aparell (“blanquinos treangul de llurs velas”) ens permeten assegurar que la travessia es va fer en llaüt.

Els Raiers

Us proposo un vídeo dirigit i presentat per Eugenio Monesma. Es tracta del capítol “los navateros” (els raiers) de la  sèrie documental sobre las tradicions y costums “Oficios Perdidos” emesa per La2 de TV. 

Per visualitzar (i descarregar) feu clik l link.

"Vapor EBRO. Viages en un día"

.

Parlàvem en un anterior post de la flota de vapors de la “Real Compañía de Canalizaciones del Ebro”. Al febrer de l’any 1862 el diari “El Lloyd Espanyol. Diario marítimo y de intereses mercantiles” publicaba el següent anunci:

També a la premsa espanyola trobem l’anunci. En aquest cas es el diari: La Correspondencia de España. Diario universal de noticias. 19/12/1862

  
Finalment podeu veure aquest anunci publicat al Diari de Tarragona el 05/02/1863:

Aquest era el vaixell en qüestió: l’Ebro

Darrer paràgraf extret de:  

La navegació per l’Ebre. Els vaixells de vapor (1856 – 1929).

M.Carme Querol i Maite Subirats. Museu del Montsià.

Navegació per l'Ebre al S.XIX

L’any 1864, al número 10 de la “Revista de obras públicas” es publicava un article d’un “acreditado Ingeniero des ponts et chaussèes”, francès, anomenat M. Lesguillier. Article, que tanmateix, havia estat copiat d’una revista francesa: “Annales des ponts el et chaussèes”.

Un apartat d’aquest article, es refereix a la navegació fluvial per l’Ebre. Diu així:

El somni de la navegació moderna per l'Ebre

Gaceta de Madrid núm. 1569, de 22/04/1857.

Amb aquesta noticia, un italià singular, Juan Enrique Mysley (1) veuria com el seu somni d’introduir la navegació moderna a l’Ebre era a tocar del dits. Per assolir-lo, però, calgué que el projecte passes per moltes mans i desprès d’un període de grans obres de canalització (iniciat al 1847), finalment va esser Isidore Pourcet qui aconseguiria la concessió al 1852. Al mateix any es constituí la Real Compañía de Canalizaciones del Ebro.

Sembla, que el primer vapor arriba a Escatrón al 1858. El somni però va ser efímer (i ruïnós) i ja al 1872, va ser subhastada la flota de vapors de la Compañía (el Cinca, el Ebro, el Segre, el Zaragoza i el Gállego).

(1) Juan Enrique Mysley o Mislei, veritablement, un personatge de pel·lícula.:  Com a mostra, podeu llegir aquest article de Carreras Candi a “LaVanguardia” del 30 de novembre  de 1934

La Libertad 21-12-1864

Els Llauts de Riba-roja d'Ebre

La navegació al riu Ebre

RAIS

Deia Francesc Carreras Candi, a la seva coneguda obra "la navegació al riu ebre": "Un aspecte molt interessant, des del punt de vista del transport fluvial, és la conducció de fustes aigua avall utilitzant l'antic sistema dels rais. L'Ebre ha estat sempre utilitzat per aquest transport...".

Una mostra d'aquest transport la trobem a l'Antigua Marina Catalana (1898) de Francisco de Asís de Bofarull i Sans:

Consta que para la grande armada de cincuenta galeras que mandó fabricar el emperador Carlos V en la Atarazana de Barcelona, en 1533, toda la arboladura para mástiles, entenas, vergas, espigones, etc., correspondientes á los sobredichos buques bajaron de los valles de los Pirineos por el Segre y Cinca al Ebro, haciéndose el acopio en Tortosa desde donde se condujo en balsas por mar hasta Barcelona: que los parajes de la corta fueron los montes de Andorra, de Insa, valle de Gistau, término de Ceramello y bosques de Losparets y Lamasarts, sitos á una legua de frontera de Gascuña

Links d'interès: associació de raiers de la noguera pallaresa

El MAR Y JUANA

Encetem amb aquest post, un apartat dedicat a construir un cens de llaüts. Espero que les aportacions dels blocaires enriqueixen aquest llistat.

He volgut començar la llista amb un dels llaüts que trobo més bonics de formes i que té un nom ben “castís”: el MAR Y JUANA.

.

Aquest llaüt, de 1.928 cm d’eslora i 292 cm de mànega, fou durant molts anys, parella de la barca de Riba-roja d’Ebre.

Aquesta barca de pas, un cop construïda la presa de Flix que estabilitza les aigües del lloc de pas, utilitza 4 llaüts: dos fent parella i conformant la barca de pas pròpiament dita i dos emprats de flotadors per als “taulats” o rampes d’accés a la barca. Això porta, en alguns cops, a errors d’apreciació en veure fotografies de la barca lligada al taulat i on sembla, com la foto que aquí aportem, que sigui una barca de tres llaüts.

Un cop construït el pont de Riba-roja, i eliminada la barca de pas, el MAR Y JUANA, roman ferit de mort a la riba dreta de l’Ebre “…navegant silenciosament cap a l'oblit…”

.

El "camí de sirga" a la legislació espanyola

El “camí de sirga”, troba el seu emparament legal en l’article 553 del Codi Civil. Aquest article ha romàs immutable al llarg dels anys. Així el text originari de la versió de 4 d’agost de 1889 és el mateix que l’actual versió vigent de 30 de desembre de 2007.

Artículo 553. [Riberas de los ríos]

Las riberas de los ríos, aun cuando sean de dominio privado, están sujetas en toda su extensión y sus márgenes, en una zona de tres metros, a la servidumbre de uso público en interés general de la navegación, la flotación, la pesca y el salvamento.

Los predios contiguos a las riberas de los ríos navegables o flotables están además sujetos a la servidumbre de camino de sirga para el servicio exclusivo de la navegación y flotación fluvial.

Si fuere necesario ocupar para ello terrenos de propiedad particular, precederá la correspondiente indemnización.

Poc abans de l’entrada en vigor del Codi Civil, l’any 1862, Mariano Calvo Preira, al seu llibre “De las Aguas”, escriu un article doctrinal anomenat “cargas de los fundos ribereños” que ens dóna una clara visió, des d'un punt de vista legal, del tractament que rebien els camins de sirga a la meitat del segle XIX: