Conten les cròniques que en Gaius Plinius Secundus, Plini el vell, era sobretot un tafaner. Tant que l’any 79, estant a Misenus, d’on era cap de la seva esquadra naval, va presenciar l’erupció del Vesuvi que posteriorment faria desaparèixer Pompeia. Per tal de veure-la més de prop es traslladà a Stabia, on gasos tòxics procedents de l’erupció van provocar-li la mort .
Ens interessa, però, aquest insigne tafaner, per la seva gran obra enciclopèdica: Naturalis Historiæ (Història Natural). En aquesta obra trobem la primera referència històrica de la navegabilitat de l’Ebre, el que Francesc Carreras Candi anomena “el tant repetit testimoni de Plini...”
...A continuació de la regió dels ilergaons, el corrent de l’Hiberus, ric pel seu comerç fluvial, que neix entre els cantabris, no lluny del “oppidum” de Iuliobriga i flueix durant 450.000 passes, essent navegable en un trajecte de
El coneixement de la navegació romana topa amb moltes dificultats pel fet de la poca proliferació arqueològica de naus de l’època. La iconografia pren aquí gran importància per tal d’intuir les formes i característiques d’aquelles naus.
La numismàtica, és una d’aquestes fons iconogràfiques, i això ,ens permetrà encetar una “etiqueta” dedicada a les naus que apareixen en les monedes romanes.
Si més no, potser mai no sabrem com van ser aquelles naus romanes que varen remuntar l’Ebre...
Pot ser que alguna s’assemblés a aquesta:
Reconstrucció d'una nau fluvial romana de guerra. S VdC. Museu naval de Mainz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada