Al març de 1858, la “Real Compañía de Canalización del Ebro” aconseguiria
deixar obert i navegable el tram de l’Ebre que va des de Sant Carles de la
Ràpita fins Escatrón. En total, uns 257 km.
Aquesta fita coincidí amb una greu crisi financera de la “Compañia” que
l’impedí realitzar les tècnicament complicades i costoses obres per unir
Escatrón amb Zaragoza.
La “Companyia”, comença a les hores, a intentar per una banda desfer-se de
l’obligació de canalitzar el tram Escatrón –Zaragoza i per altra renegociar amb
el Govern de torn, el sistema de pagament de les subvencions que tenia que
rebre. Tot plegat, el que es pretenia era canviar la Llei de concessió.
No serà fins el 5 de juliol de 1867, quan una nova Llei, eximirà a la
“Compañia” de canalitzar el tram superior i modificarà el pagament de la
subvenció, fixant en 5’4 milions de pessetes la quantitat a rebre per la
societat, dels 2 milions els rebria en el moment que el tram inferior (Escatrón
–Alfacs) estigues en condicions de
navegabilitat i us. La resta de la quantitat quedava lligada a l’activitat del
regadiu.
Al 1869, l’empresa cobrava de l’Estat 2 milions de pessetes com a subvenció
per les obres de la navegació. Abans, però, la “Companyia” va tenir que
efectuar importants obres de manteniment i reparació, provocats per
l’abandonament del manteniment en anys anteriors i per els estralls causats per
les riuades, la mes important la d’octubre de 1867.
El text que us presento, cal emmarcar-lo en aquest context.
Es tracta d’un text publicat al diari: “La Nueva Iberia” el 29 de maig de
1868. Text segons es diu publicat anteriorment al Diario de Barcelona. El
mateix tex fou també publicat en el diari “La Espanya” el mateix 29 de maig de
1868 (el copia i pega, no es una exclusivitat de l’era digital...).
En aquesta entrada (que serà la primera part del text esmentat) es descriu
el viatge amb el vapor “Gàllego” des de Tortosa fins Flix. En posteriors
entrades parlarem del viatge de Flix a Escatron i del viatge de tornada.
Objecte d’aquest viatge era testimonial. Es a dir, entès en el sentit de donar
testimoni de la reobertura de la navegació del mar fins Escatrón. En aquest
poble havien de recollir una “comisión que habia llegado de Madrid a Zaragoza que
debe regresar con nosotros a San Carlos de la Ràpita”.
El Gàllego, formava part de la flota dels cinc vaixells de vapor de la
“Companyia”. Va arribar a l’Ebre juntament amb els vapors Segre i Zaragoza,
l’any 1858. Abans l’empresa havia adquirit l’Ebro i el Cinca al 1856 i 1857
respectivament.
Del text vull destacar:
- La pesquera de Xerta (o mes ven dit de l’Assut de Xerta): on es descriu el “...gran número de barcos pescadores que disputaban a la corriente los peces que arrastra.”
- La referència als “molins de barques” que indica la seva importancia, també en aquella època: “en el rio encontramos muchos molinos flotantes, movidos por una rueda hidràulica vertical a la cual comunica la fuerza la misma corriente del rio”
- La referència al poble de Garcia, com a port de sortida dels vins del Priorat: “García es otra población ribereña que dista 5 kilómetros de Mora, y en ella se embarcan gran número de pipas de escelente vino del Priorato...”
- La Sínia de Flix: “...una antigua noria árabe, cuya rueda, de colosal diametro, recibe el movimiento por la parte interior, y por medio de cajones vierte el agua en un conducto de una elevación igual al diámetro de dicha rueda.” Pel que sembla la “Compañia” també es va ocupar d’arranjar la Sínia (o noria), la qual cosa no s’allunyava de les exigències de la nova Llei de concessió del 1867, que com ja hem di,t no solament potenciava la navegació sinó també les obres per a regadius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada