...á la sirga...tirant com á bestias...

El text que us presento, forma part de la mes pura tradició excursionista catalana del segle XIX. Es un fragment d’un article titulat: “De Tortosa a Cardó”, publicat al Tom XII del “Butlletí de la Associació d’Excursions Catalana” (1890). L’autor del text es Cels Gomis i data el seu article al desembre de 1885.

El que primer sorprèn al lector actual, es la descripció que fa de les gents que troba en aquelles contrades riberenques: ...”Lo tipo d' aquestos riberenchs es purament árabe. ... Homens y donas seuhen á terra á la manera árabe, creuhant las camas, y ab una gran facilitat. ... Llur llenguatje es molt diferent del catalá de nostras demés encontradas...”

Per al que aquí ens interessa, transcriurem la descripció que fa de l’ofici de la sirga i dels sirgadors, mantenint l’ortografia original i les notes a peu de pàgina.

"...Si passant pel camí trobeu algun llaút (6) que puji á la sirga (7), no podrá menos de cridaros l' atenció lo veurer aquells homens, nusos de brás y camas y sense res al cap, tirant com á bestias de la embarcació. La Real Companyia de Canalisació del Ebro no vá saber ó no vá voler fer un camí de sirga pera animals á lo llarch del riu. Y si per casualitat los trobeu en lo moment de rompre alguna de las corrents una mica fortas que de quan en quan hi ha, ja podeu taparos las orellas si no voleu sentir una lletania de renechs á qual més estranys y recaragolats. Mes precis es confessar que la pobre gent té motius de sobra pera ferho ¡tant pesat es lo seu ofici!

Lo que vá devant de la corda ó ségula y porta las muscleras de fusta pren lo nom de daliné; lo segon, s' anomena nus d' ase; lo tercer, tercer y lo quart segué. Lo noy que solen portar á bordo es conegut ab lo nom de miniyó y l' que vá al timó es lo patró, y es lo qui allarga o escursa la ségula, segons los cassos, de que tiran los peons.

Quan lo llaút es de duascentas cargas hi ha duas ségulas y vá tirat por vuit homens.

Lo preu que s' cobra per la carga dé una muleta ó llaút se reparteix en parts iguals entre'ls homens que 1' menant. Lo patró té una part, com cada hú dels peons, y lo llaút ó muleta tira també sa part, com un home.

M' he entretingut, tal versada mansa, parlant deis llautés, perque es lo tipo més caracteristich de. la Ribera d'Ebro."

(6) De cent cargas en amunt es llaút; quan té menos de cent cargas se anomena muleta.

(7) Tirat por medi de cardas.