El text que us
presento, forma part de la mes pura tradició excursionista catalana del segle
XIX. Es un fragment d’un article titulat: “De Tortosa a Cardó”, publicat al Tom
XII del “Butlletí de la Associació d’Excursions Catalana” (1890). L’autor del
text es Cels Gomis i data el seu article al desembre de 1885.
El que primer
sorprèn al lector actual, es la descripció que fa de les gents que troba en
aquelles contrades riberenques: ...”Lo
tipo d' aquestos riberenchs es purament árabe. ... Homens
y donas seuhen á terra á la manera árabe, creuhant las camas, y ab una gran
facilitat. ... Llur llenguatje es molt diferent del catalá de nostras demés
encontradas...”
Per al que aquí
ens interessa, transcriurem la descripció que fa de l’ofici de la sirga i dels
sirgadors, mantenint l’ortografia original i les notes a peu de pàgina.
"...Si passant pel
camí trobeu algun llaút (6) que puji á la sirga (7), no podrá menos de cridaros l' atenció lo veurer
aquells homens, nusos de brás y camas y sense res al cap, tirant com á bestias
de la embarcació. La Real Companyia de Canalisació del Ebro no vá saber ó no vá
voler fer un camí de sirga pera animals á lo llarch del riu. Y si per
casualitat los trobeu en lo moment de rompre alguna de las corrents una mica
fortas que de quan en quan hi ha, ja podeu taparos las orellas si no voleu
sentir una lletania de renechs á qual més estranys y recaragolats. Mes precis
es confessar que la pobre gent té motius de sobra pera ferho ¡tant pesat es lo
seu ofici!
Lo que vá devant
de la corda ó ségula y porta las
muscleras de fusta pren lo nom de daliné;
lo segon, s' anomena nus d' ase; lo
tercer, tercer y lo quart segué. Lo noy que solen portar á bordo
es conegut ab lo nom de miniyó y l'
que vá al timó es lo patró, y es lo
qui allarga o escursa la ségula, segons los cassos, de que tiran los peons.
Quan lo llaút es
de duascentas cargas hi ha duas ségulas y vá tirat por vuit homens.
Lo preu que s' cobra
per la carga dé una muleta ó llaút se reparteix en parts iguals entre'ls homens
que 1' menant. Lo patró té una part, com cada hú dels peons, y lo llaút ó
muleta tira també sa part, com un home.
M' he entretingut,
tal versada mansa, parlant deis llautés, perque es lo tipo més caracteristich
de. la Ribera d'Ebro."
(6)
De cent cargas en amunt es llaút; quan té menos de cent cargas se anomena
muleta.
(7)
Tirat por medi de cardas.
